Avui 26 de Gener de 2008 celebrem la primera diada contra les malalties immobiliàries i urbanístiques.
La situació és crítica la societat catalana és adicta al totxo. Aquesta adicció ha provocat l’aparició de patologies molt greus.
Els símptomes són clars els preus hipotecaris acompanyats per la pujada dels interessos han arribat a nivells tant alts, que amenaçen a col.lapsar els sistemes econòmics dels ciutadans.
Per altra banda els lloguers es troben desbocats i en pujada meteòrica.
El deteriorament és tan greu que l’aparença del pacient es ressent. Així la destrucció del territori cada cop és més greu, queden menys de 50km de costa a Catalunya sense edificar.
Desprès de set anys de consum descontrolat de ciment, totxo, territori i sòl el sistemes són a punt de fer fallida. El pacient ha arribat al seu límit i no pot continuar consumint. Perdó construint.
El cartel de traficants de vides conegut com el g-14 format per les tretze immobiliàries més grans veu perillar el negoci i fa xantatge a la societat sota l’amenaça d’ enviar tots els seus empleats a l’atur. Escandalosament els governs han cedit a la pressió del cartel del G-14 ha pactat la construcció de 400.000 habitatges i un finançament públic de 8000 milions d’euros.
Des de la comunitat mèdica estem molt preocupats, l’adicció al totxo dura ja massa anys, per molt que es consumeixi, perdó construeixi, la situació és altament insostenible. Tothom sap que per acabar amb una drogodependècia cal superar un síndrome d’abstinècia però en qualsevol cas no podem continuar castigant la societat amb els excessos de totxo, ciment i especulació.
La negació del dret fonamental a l’habitatge (reconegut a la constitució art 47) genera exclusió social, ansietat, impossibilitat de tenir una vida plena i independent. La destrucció d’un territori ja devastat continuarà amb la promoció de 400.000 habitatges. El mobbing i la gentrificació són altres símptomes de la crisi habitacional. Les mesures com al pacte nacional i la llei només van adreçades a mitigar alguns símptomes. S’aha d’anar a l’arrel del problema i engegar mesures estructurals.
1.Participació ciutadana.
2. Transparència.
3. Potenciació del lloguer social (vinculat al sou)
4. Reforma de la Llei Hipotecària.
5. Creació d'un Parc d'Habitatge Públic de Lloguer a preus socials
6. Mesures fiscals. Increment de l'Impost de Béns i Immobles a partir del segon habitatge i penalització fiscal sobre els habitatges buits.
7. Reforma de la Llei del Sòl. Tot
1 de Marc manifestació pel dret a l’habitatge 1 de Març
17h Plaça Catalunya.
